dilluns, 27 de desembre del 2010

Decoració nadalenca

Si, ja ho se, aquesta entrada tenia que haver-la fet, com a mínim, la setmana pasada, però... Surt ara.

Tenia pensat fer els triangles constructius de Montessori amb gomaeva, però no m'en vaig sortir, així que tenia un munt de gomaeva a casa i he decidit fer-la servir pels guarniments de Nadal.

He fet un arbre amb "boles" que ja heu vist a l'entrada anterior. L'arbre el vaig fer jo sola, amb les boles em va ajudar l'Àfrica; li vaig proposar que retallés la gomaeva però, com que no ha practicat massa a això de retallar per la linea no li va semblar bona idea, vaig proposar-li, doncs, que enganxes les plantilles amb cel·lo a sobre de la planxa de gomaeva i, tal com sospitava, ho va fer encantada (no se que té aquestes darreres setmanes amb el cel·lo que me'l escampa per tot arreu)



Jo em vaig encarregar de retallar les boles i quan ja estaven així, l'Àfrica les va muntar (jo vaig fer la primera i ella la resta).



Per penjar-les a l'arbre vaig agafar un fil groc i una agulla i les vaig cosir: una puntada a la bola, una puntada a l'arbre i un llacet, no ha quedat pas tan malament, no?



Després he fet unes quantes "llums" com aquesta, amb fulles de roure enganxades al got amb cel·lo d'aquest de dues cares. Es una idea que vaig trobar ja fa temps al bloc de maxylola, encara que ells feien servir un cordill.



Volia fer més cosetes (per això he trigat tant a fer l'entrada) però, aquest any no ha estat posible; fins i tot tinc un Pare Noel a mig construir...



L'Àfrica comença a reconeixer unes poques lletres, entre elles la seva, així que se'm va ocorrer "marcar" els regals amb la inicial de cadascun de nosaltres. De seguida va saber quin era el seu, crec, a més, que això li servirà per començar a conèixer les nostres (encara que no tenia aquesta intenció).
Les he fet amb plantilla, igual que les boles, com que trobo que no han quedat malament del tot i això que les vaig fer molt tard i una mica de pressa i correns, m'ha animat per intentar fer, de mica en mica, l'abecedari mobil Montessori, ja us explicaré...



Potser aquesta idea encara us serveix per reis...

divendres, 24 de desembre del 2010

Bon Nadal!



Ah! Que no es dimarts? Llavors, escriure alguna cosa... ;)

Uns gelats molt amorosos

Avui hem menjat gelat.
Si, a l'Àfrica li es ben bé igual el temps que faci...

Ja fa una setmaneta que va preparar amb el papa el gran berenar d'avui: van fer un suc de taronja, el van posar en una safata per fer glaçons amb forma de cors i li van posar un escuradents a cada glaçonet...

El resultat ha estat aquest.



La veritat es que estava força bo, es clar, era suc de taronja.
La Mara que, com es normal, sempre vol tastar tot allò que menjem, també ha aconseguit el seu gelat. Per ella, ha estat una experiència més sensorial que per nosaltres, n'ha menjat, se l'ha passat per les cames, l'ha agafat amb les dues mans passant del palet... Ja sabeu, les típiques coses que fan els bebes ;)

dijous, 23 de desembre del 2010

Ca Les Fades

Ja fa uns quants anys que, per aquestes, ens ajuntem per dinar amb els cosins del meu marit; bé, abans de les criatures feiem un sopar ;).

Aquest any ens ha tocat organitzar-ho i, avuit, he pasat amb les nenes per un restaurant a veure quin menú ens podien fer...

No se als vostres fills, però a la meva li encanta menjar fora; clar, que si posen uns cacahuets salats per picar, que si el segon plat està ple de patates i, fins i tot algún dia, menja algunes postres no massa sanes...

El cas es que s'ha entossudit en menjar fora i jo tenia molt clar que dinavem a casa. Si hagués fet bo, potser li hagués proposat fer una carmanyola i anar al parc, però el dia no acompanyava gens... He vist que no la convencia de cap de les maneres i m'he posat a rumiar...

M'ha vingut al cap una idea bonissima (i no es perque hagi estat meva), aquesta ha estat la nostra conversa:
Jo: però, no saps Africa? Han obert un restaurant a casa!
Africa: a casa? (amb cara de ¿que dius ara?)
Jo: Si, a casa, i m'han dit que els plats que hi han a la carta t'agraden tots, que vols que hi anem? a veure si es menja bé!
Africa: I, com es diu? (ja bastant més animada, es que això de la carta...)
Jo: Ca les Fades
Africa: (amb cara d'entusiasmada) Ca les Fadeeees? Siii, anem, corre...

Bé, m'he convertit en mestressa dels restaurant mentre feia la carta, després en cambrera mentre llegia que teniem i agafava la comanda, quan m'he re-convertit en cuinera, l'Àfrica ha estat la nova cambrera del nou restaurant i ha parat taula i portat els plats als clients i, finalment, ens em convertit en els primers clients d'aquest restaurant tan especial.


De vegades es més fàcil del que ens pensem fer-los feliços...

divendres, 17 de desembre del 2010

Perles Montessori

L'altre dia vaig utilitzar les perles. I dic que vaig utilitzar, perque enmig d'una conversa vaig pensar que les perles li servirien per alguna cosa i les vaig treure jo del prestatge.

Estavem esmorçant; l'Àfrica una poma i la Mara una poma bullida (si, teniem els budells una mica remoguts...) i l'Àfrica em va preguntar quantes pomes ens quedaven a la font, li vaig contestar que 3 i va començar a rumiar: queden 3 ... jo tinc una ... la Mara un altre ..., mama, quantes pomes hi havien abans?
Aquí es quan jo em vaig aixecar, vaig anar a l'habitació de les joguines (si, no les tinc totes al menjador) amb l'Àfrica enganxada a les cames i la Mara aupa i vaig treure la supercaixa de les perles. Ho va veure clar de seguida, va agafar una tira de 3 i una de 2 i va comptar, 3, 4 i 5. Ah! Hi havien 5 de pomes.

Llavors em va demanar el penjador i es va dedicar a penjar les perles...
Aquest penjador es per apendre el concepte de les desenes, pero jo, de moment, he tapat la primera xifra i he tret un cargol/penjador de cada número, per tal que practiqui primer amb les unitats.



Tota aquesta activitat va estar seguida de prop per la Mara, que, a estones es menjava les perles i a estones s'asseia a sobre la caixa observava (aprenia?) el que feia sa germana.



Quan l'Àfrica va acabar la seva activitat, la Mara la va ajudar a recollir...



Però era una falsa alarma, perquè encara tenia ganes de fer el triangle de colors...

dijous, 16 de desembre del 2010

Un regalet

Aquesta ha estat una conversa que em mantingut aquest migdia l'Àfrica i jo...

Africa: Aquests bebes qui ens els va regalar?
Jo: Africa, els bebes no te'ls regala ningú, neixen...
Africa: ja, però jo, a nèixer li dic regalar
Jo: Ah! I... a la Mara, també ens la van regalar?
Africa: si, clar!
Jo: Mmmm, i qui ens va regalar la Mara?
Africa: pues, el teu cos!! Els nostres cosos ens regalen bebes.

:o

dissabte, 27 de novembre del 2010

El seu fill, una persona competent.

Novament us recomano un llibre.

Aquest cop, però, us el RECOMANO amb majúscules.

Tira per terra moltes afirmacions que ni ens qüestionem, almenys jo.

Diu que això que els pares no s'han de contradir es molt important sempre que desitgem un model de familia autoritari, per tal que fem un bloc de poder dels adult enfront els infants.

També explica que els valors democràtics no son desitjables per la convivència familiar, ja que quan es prenen decisions per majoria, hi ha una minoria que perd.

Tampoc la justicia es un valor desitjable dins de la familia, ja que la justicia parteix de la base que tots som iguals i la realitat no es aquesta, ja que no tenim els mateixos gustos ni ens molesten les mateixes coses.

En Jesper Juul parla d'igualtat de dignitat: aquest principi entén que tots som diferents, però no es preten igualar aquestes diferències si no respectar la dignitat de tots els membres de la familia.

També diu que aquells que no vam ser tractats amb dignitat en la nostra infància hem de fer un aprenentatge i un entrenament diaris (m'agrada que no digui que no som capaços de fer-ho com fan d'altres autors).

Tot això ho diu fins a la pàgina 38. Bon principi, eh!?

Aquí podeu llegir el que li ha arrivat a la meva amiga Esther que, per cert, s'acava d'estrenar en això de la blogosfera. Benvinguda preciosa!

divendres, 26 de novembre del 2010

Atles d'anatomia

Si, un atles d'anatomia...

A principis d'aquest estiu, l'Àfrica em va sorprendre molt tot dient: mama que es això (mentre es tocava enmig del pit), jo li vaig contestar, un ós i ella em va dir: ja, però, com es diu :o. Li vaig contestar, l'esternó, em va preguntar per les costelles, pel femur i quan va arrivar als ósos dels peus vaig dir, ep! anem a la biblioteca...

Vam estar mirant el llibre un parell de dies, ens el vam emportar de vacances a Burgos i a Figueres, per si les mosques, però no en va fer més cas; quan va ser l'hora, el vam retornar a la biblio.

Fa un parell de setmanes em va dir: mama, vull veure el llibre dels ósos. :o
Vaig decidir que era el moment de comprar un atles d'anatomia; total, no se quan tindrà la curiositat i, tard o d'hora, l'haurem de tenir... No em pensava que fos tan difícil.

Molts d'aquests atles estan fets per nens petits i els esquelets semblen de dibuixos animats, altres són massa bons, em vaig fixar en un, que quan vaig preguntar el preu em van dir, si, es de primer de carrera i val més de 100 euros, uixxx! quin ull que tinc!

Al final vaig trovar aquest, penso que es bastant complert, l'esquelet no es cap fotografia, però tampoc sembla una joguina, trobo que es un llibre que seguirem trobant interessant quan les nenes tinguin 13 o 14 anys, encara que mai se sap, ja ho se!

El vaig compra a l'Abacus i el preu esta força bé, ja que ronda els 15 euros.

dijous, 25 de novembre del 2010

XXIII Carnaval de Blocs


Anem ja per la XXIII edició del Carnaval de Blocs i l’amfitriona d’aquesta edició es la Ketty, que des de el seu bloc ens fa la següent pregunta:

Quins son els beneficis de l’educació a casa?

Per mi, en aquests moments, que les meves filles tenen 4 i 1 anys, el principal benefici es la felicitat.

Veig a les meves filles felices. Es lleven contentes pel matí, sense presses, juntes, prenen teta plegades mentre juguen amb les seves mans i no paren de mirar-se als ulls, uns ulls que es somriuen.

Sortim al carrer i l’Àfrica parla amb tothom que la vulgui escoltar, els hi explica el que es important per ella aquell dia, es para una estona amb el Cesar, que ven el cupó de l’ONCE, entra a la fruiteria a ensenyar-li a la Belen el cotxet que es va trobar a les escombraries i que esta nou, em fa esperar-me a la porta de Correus perquè li vol demanar a l’Elena que li faci un “tatuatge”, això els dies que ens quedem a prop de casa...

Després estan els dies que quedem amb les amiguetes, un parell de cops per setmana, son amiguetes homeschoolers també, podem estar perfectament, entre 5 i 7 hores jugant al parc, si 5 I 7 HORES JUGANT!

Hi ha altres dies que els hi donem la sorpresa de poder dinar amb el papa... Aquest es un altre benefici que tenim, si les nenes anessin a l’escola tindrien un papa de cap de setmana, ja que arriba cap a les 8 o les 9 de la nit ; les meves filles se’n van a dormir a les 12 o quarts d’una per poder gaudir d’ell cada dia.

I jo, gaudeixo de les meves filles a tota hora i en cada moment. Per mi, no te preu poder veure la seva cara de satisfacció quan descobreixen alguna cosa per primera vegada, quan aconsegueixen una fita que han estat perseguint (un salt des de més amunt, tres passes seguides sense aguantar-se a cap paret ni cap cadira,...) la cara de felicitat que tenen quan juguen plegades i la complicitat que ja se’ls endevina.

Si, es clar, no tot son flor i violes tota l’estona, no sempre tenen una rialla a la boca, però trobo que es molt difícil que fossin més felices si escollíssim un altra opció educativa.

dimecres, 24 de novembre del 2010

Picar lletres

No se als vostres fills, però a la meva li motiva molt l'ordinador.

De tant en tant, em demana picar lletres i números. Dels números si que n'és conscient, però les lletres les pica sense cap sentit...

Ahir, però, quan anavem cap a casa després de celebrar un aniversari amb uns amics, li va dir al seu pare:
- Papa, com s'escriu camping?
Son pare va començar a deletrejar C-A-M-P-I-N-G i ella va contestar
- Quan arrivem a casa ho vull picar amb el teclat
:o

Si, si, no se li va oblidar, quan vam arrivar a casa, va demanar el teclat, eren quarts de dotze (si, a la meva filla li sol venir la inspiració a deshores, que hi farem!).
En Goyo li volia senyalar les tecles amb el dit a mida que li anava dient les lletres i l'Àfrica li va dir:
- No, no me les ensenyis, posa-les en un paper i les busco jo.
:o

Vaig recordar que tenia desat aquest abecedari que fa servir la Marta a la seva escola. Esta força bé, perquè es carrega tot el debat de si primer les majúscules, les d'imprenta o la lletra lligada, ja que, com podeu veure, estan totes tres a la mateixa tarjeta.



Bé, l'Àfrica va escriure CAMPING (amb majúscules), buscant tota sola les lletres al teclat. Quan va acabar la vaig veure satisfeta.

diumenge, 21 de novembre del 2010

Fira Waldorf

Escric aquesta entrada pensant en la Sylvia que fa poc em va demanar que l'avises quan hi hagues una fira Waldorf.

Ha arrivat el moment.

La cita es a l'ecola Waldorf El Til·ler de Bellaterra , al carrer Alonso Cano 31 el proper dissabte 27 de novembre de 10 a 18 hores.

Aquí entreu a la web de l'escola i al ítem Fira de Nadal que trobareu a mà esquerra teniu totes les dades.

Espero que ens trobem allà.

dimecres, 17 de novembre del 2010

La bossa dels misteris...


A la Mara, ara, li agrada molt treure coses de tot arreu.

Vaig comprar una bossa de roba a l'Ikea i li poso cosetes a dintre que NO siguin de plàstic, li he d'anar renovant però, perque sino se'n cansa...

Avui li he posat el que veieu a la foto:
- Un saler de vidre amb cigrons a dins (si, s'ha d'estar al tanto, per si es trenca)
- Un cordill amb picarols (d'aquests que es corden al tormell per ballar)
- Un picarol gegant pintat
- Una cullera d'acer inoxidable
- Un ninotet de llana
- Una brotxa d'afaitar
- Un instrument que no se ben be de quin material es (penso que son pinyols d'algún fruit exhotic plens de boletes més petites...)

dimarts, 16 de novembre del 2010

Dimarts mut (o casi)



Aquesta es la pinta que té últimament el sofà de casa meva...

Des de que l'Àfrica ha descobert que els coixins van genial per fer casetes :)

L'arbre "pachuchito"

Quan l'Àfrica tenia poc més d'un any, vam anar a un concert per menuts al Palau de la Música, van fer servir una joguina-instrument que ens van regalar: un peix de feltre amb un picarol a dins, ara, m'ha servit d'inspiració per fer aquest arbre.

El tronc esta fet d'una sola capa de feltre i la copa son dos capes simètriques que estan cosides i a dins hi ha 2 picarols.

La idea era que fos per la Mara, però s'ha convertit en una joguina per la casa ;) i en una "insignia": la familia que tingui un arbre com aquest vol dir que es una familia amiga dels arbres...

L'Àfrica ja l'ha batejat, com no!. L'ha agafat pel tronc i com cau (com si fos una flor pansida) li ha posat l'arbre "pachuchito"...

dilluns, 15 de novembre del 2010

Aniversari

Divendres passat va ser el primer aniversari de la Mara i, tal com vam fer amb l'Àfrica al seu moment, ho vam celebrar plantant un arbre, bé, han estat tres, per si el cas que algún no agafes bé ;).

Em plantant un garrofer, escollit per l'Àfrica que li encanta la crema de garrofa, una olivera, escollit pel papa que n'es un enamorat i una noguera, que em va semblar un bon arbre per la zona.

Suposo que ja us ho imagineu, però us ho dic igualment, els em plantat a Can Gregori.

I, encara que jo no surti en aquesta foto, em treballat tots 3 de valent...

divendres, 12 de novembre del 2010

Joguines fetes pels pares

Us recomano aquest llibre.

El títol ja ho diu tot.

Es un llibre de l'Editoria Rudolf Steiner, així que es un llibre Waldorf total.

T'explica com fer les construccions en fusta, les nines Waldorf, les nines de nusos, els "follets bolets", cintes per jugar, animals de llana, follets de feltre, hamaques per les nines, mobles de joguina en fusta...

Tot amb materials naturals.

dijous, 11 de novembre del 2010

Safata natural

Tenia una safata de mimbre per organitzar papers i material d'oficina.
He pensat donar-li un millor ús. :)

He recollit tots els tressors naturals que va recollint l'Àfrica, els he classificat en aquesta safata i els he deixat al seu abast, clar!

Evidentment, a la nena li ha encantat!

dimarts, 9 de novembre del 2010

Vivenciant la força centrífuga

Ja fa temps vam fer una d'aquelles compres inutils-compulsives a l'Ikea. Es tracta d'una plataforma rodona de fusta que dona voltes. Sabeu de que us parlo, oi? Potser algú més va caure, va digueu-me que si!

Ahir, va sortir, ups! I l'Àfrica, clar, de seguida la va voler mirar, tocar, jugar...

Va començar a donar-li voltes, li va posar coses a sobre, les coses sortien disparades, algunes pesaven més, altres menys, unes sortien disparades abans, altres tardaven una mica, la feia girar més ràpid, més a poc a poc,...




Crec que li va treure molt de suc. No em va preguntar res, ni falta que en fa, ja ho se; tampoc en va fer cap comentari, però tots sabem que alguna cosa s'ha quedat donant voltes pel seu cervell.

Bé, ja puc dormir tranquila; un altre objecte inútil que, per fi, ha tingut alguna utilitat... ;)

dilluns, 8 de novembre del 2010

Fent volar l'estel

Fa uns quants anys, en Goio em va regalar un estel. Encara no l'havia estrenat; no em pregunteu perquè, no us ho sabria contestar... potser estava esperant per tal de poder viure el que vaig viure dissabte.

Feia un día genial. Encara nose com se'ns va ocòrrer agafar l'estel, però ho vam fer...

Primer vaig intentar fer-lo volar jo sola: va pujar un poquet i deseguida va començar a donar voltes i més voltes i ¡a terra!, després ho va intentar el Goio: el mateix; l'Àfrica també ho volia provar.






La veritat, es la que va aguantar més, però només li va sortir una vegada...

Al papa se li va ocòrrer que agafessim cadascuna d'una corda i jo vaig pensar en separar-nos bastant.



Wauuuuu!!! ¡Com volava! ¡Quanta estona al cel!

Ens ho vam passar!!

Erem 4 criatures enmig de la sorra...

divendres, 5 de novembre del 2010

Ambientador natural

Ahir us vaig comentar que havia fet un ambientador natural.

A més, he d'afegir que es moooooolt i molt fàcil de fer. Ho vaig llegir en un llibre de cases ecologiques, penso que era del Mariano Bueno.

Es tracta de pelar una mandarina de manera que quedi la meitat d'abaix sensera amb una mica del propi fil de la mandarina (si, s'ha d'anar amb compte, però es més senzill del que us penseu), posar-hi oli i encendre-la.

Jo pensava que faria molta olor de mandarina, però no, l'aroma que deixa el molt subtil.

L'Àfrica en quant la va veure encesa va voler cantar "el cumpleaños feliz", la vaig convèncer per que esperès a que s'acaves l'oli i la metxa i, així ho vam fer...

dijous, 4 de novembre del 2010

Al final, m'agradarà l'hivern...

No recordo si quan era petita m'agradava més una estació que un altra; si recordo que no m'agradaven les vacances. Jo no tenia germans, ni cosins, vivia en un barri on no es podia sortir a jugar al carrer (per la inseguretat) i em cuidava una persona a la que no li agradaven els nens; per tant, no anar a l'escola era per mi un suplici.

Quan vaig començar a ser més grandeta, cap a l'adolescència, em va començar a agradar l'estiu i això ha durat fins ara. M'agrada la calor, la tolero molt bé, m'agrada la llum, la platja i el carrer, de rebot també m'agrada la primavera: ja s'apropa l'estiu; una companya de feina ja m'ho va dir al mes d'abril de fa 5 o 6 anys: Sabrina, estàs renaixent, sempre se't nota quan comença el bon temps.

Avui, he estat tot el dia a casa amb les nenes, he continuat endreçant l'habitació de les joguines (si, encara dura, es que sortim molt nosaltres :D), he jugat amb les nenes, he fet pa i una ambientador natural (ja us faré una entradeta demà).

Hi ha hagut un moment que he pensat: que bé, ja arriva l'hivern i estarem més estones a casa fent cosetes...

Així estem, per si no m'havien canviat prous coses les nenes, ara, fins i tot, m'agradarà l'hivern :)

dimarts, 2 de novembre del 2010

Repte octubre


Bé, obro el link per tal que afegiu les vostres entrades.

Aprofito per proposar el repte de novembre: estic segura que tots tenim projectes que hem deixat a mitjes: perquè als nens no els ha interessat, perquè ens ha fet mandra o perquè, sencillament, quan sen's va ocorrer no era el moment...

Proposo que reprenguem aquests projectes, els que estan a mitjes o els que només van estar a la vostra ment...

Una joguina cada setmana



Bé, no hem arrivat a una joguina per setmana, però trobo que 3 joguines i mitja estan força bé. Si, heu llegit bé, 3 i mitja.

He fet els blocs de fusta, les claus màgiques i el follet bolet i està a mig fer una nina de nusos, bé d'aquestes en faré dos ;) - en quant la tingui acabada us faré una entradata...

El follet "bolet"

Bé, aquest cap de setmana he construit un altra joguina; aquest cop, però, d'amagat de les nenes... Ha estat un follet.

Primer he fet l'esquelet amb fil-ferro.




Després he folrat el fil-ferro amb llana d'ovella cardada i li he enganxat el cap amb cola instantània. Les mides són les següents: cap - 2,5cm de diàmetre, braços - 5cm cada un, tronc - 4 cm i cames - 4 cm més.



Si, ja, no té massa bona pinta així; però es el primer i un cop vestit ha quedat més "resultón".

Aquest cap de setmana hem estat a Can Gregori i l'hem amagat al costat d'una falguera per tal que l'Àfrica fes la troballa tota sola...



L'ha adoptat de seguida i l'ha batejat (penso que sense voler)... Mamà, té, agafa un moment el bolet... Crec que s'ha fet un taco; fa un parell o tres setmanes li vam dir que en alguns bolets dels grans vivien folles i... Tant se val, m'agrada el follet bolet.

dimarts, 26 d’octubre del 2010

Vestir-se sola

Aquest es un dels meus objectius molts dies.
Si, ja ho se, tot i que amb 4 anys ja es capaç de fer-ho, es normal que vulgui que la vesteixi jo o, si més no, que l'ajudi.

El problema es que, moltes vegades, la Mara vol pendre pit o té son, o, simplement, vol que estigui pendent d'ella i, clar, m'es una mica difícil.

Aquests darrers 10 dies he fet servir dos trucs que m'han anat força bé:

El primer esta inspirat en una amiga que quan la seva filla vol jugar a la Ventafocs, la madrastra (ella) la fa recollir totes les joguines de l'habitació. Feia un parell de dies que l'Àfrica m'havia dit que volia jugar a l'escola i jo no vaig voler perque no sabia ni per on agafar el joc. Així que un dia d'aquest que era complicat ajudar a vestir-la se'm va ocorrer la idea. Vols jugar a l'escola? Siiiii; doncs, vinga jo soc la professora i... va funcionar, això si, només una estoneta, que vaig intentar seguir i em va dir que no, que ella només anava a l'escola de vestir-se :D

Avui he tingut un altra idea, li he dit: escolta, vols que el teu bebe aprengui a vestir-se? Siiii. Doncs, hauràs de vestir-te davant d'ell, sino, com vols que ho faci? L'haurieu d'haver vist i sentit: mira el mitjò ben estirat, l'obres poses el peu pel forat i llavor, estires fins aquí dalt...

Mares creatives



Fa un parell de mesos vaig agafar un llibre a la biblioteca que, si no recordo malament, es deia "Madres creativas, hijos felices". Aquest llibre no et donava idees per fer manualitats, sino per aconseguir que els nens facin aquelles coses que nosaltres volem que facin d'una forma divertida per tots.

El llibre començava força bé, molt respectuós amb les criatures, venia a dir que els nens tenen els seus ritmes, que no ens volen pendre el pél, que si demanen alguna cosa es perque la necessiten, que moltes vegades no saben posar-li nom a allò que pensen/senten... em va semblar molt extrany no haver-ne sentit parlar mai d'aquest llibre; fins que vaig arribar a la part pràctica (cap a la pàgina cent i pico), aquí posava exemples, que anaven més o menys per aquí:
- Per que reculli la habitació: vinga, a veure qui acava primer...
- Per que mengi: Si t'acaves tota la sopa podràs menjar un tros de pastís...
- Per que faci cas en general: Com t'estimo quan et portes bé...
Aquí vaig deixar de llegir.

He pensar que ens podriem donar idees creatives de debó, sense xantatges, competicions, ni recompenses.

La meva idea es que creeu una etiqueta que s'anomeni "Mares creatives" i que sota aquesta expliqueu els vostres trucs. Quan feu la primera entrada podeu posar el link de l'etiqueta i així serà molt més sencill fer-ne el seguiment.


divendres, 22 d’octubre del 2010

El petit Dali

L'altre dia a la biblioteca vam agafar aquest llibre. Bé, el vaig agafar jo perquè la nena no agafa cap llibre que jo li proposi, però no volia deixar-lo de mirar.

Es tracta d'un nen que es diu Salvi, un dia aixeca el mar i troba una clau; buscant el pany veu un cuiner de relotges i viatja amb uns elefants amb les potes primes i llargues... Un dia desa tots aquests somnis en un calaix i, quan es fa gran va treien els somnis un a un per plasmar-los en els seus quadres.

La història esta molt bé, però el més interessant son les il·lustracions, com podeu imaginar. Cada pàgina recorda un quadre del pintor...

dijous, 14 d’octubre del 2010

Unes claus molt especials

L'altre dia a la sabateria li van dir a l'Àfrica que li donarien un regalet. Em van ensenyar una piruleta i els vaig dir que no amb el cap.

Llavors van treure un clauer: Té, perquè posis les claus!

A la nena li va agradar, suposo que el que més li va agradar va ser la idea que tindria les seves pròpies claus... i va venir a ensenyar-me'l molt contenta.

Cami de casa em va dir que hauriem de posar unes claus i jo, després de contestar amb un "Es clar" vaig començar a rumiar: buscaré unes claus que ja no fem servir, ostres, i si les vol posar al pany i l'espatlla?... I de sobte vaig tenir una idea.

Després de fer la migdiada li vaig dir: ara, Àfrica anem a fer les teves claus, però seran unes claus molt i molt especials... Haurieu de veure els ulls que se li van posar :)

Amb cartolina i la plastificadora vaig confeccionar el que aquí veieu; si, ja se que no es res de l'altre món, això es precissament el millor d'aquesta joguina...



Quan ja les vam tenir així, totes ordenades li vaig dir que obria cada una: la lila es la de la casa de les fades; la blava, la del salt d'aigua secret; la verda, la casa secreta del bosc; la groga, la casa del sol; la vermella, la casa del foc i la taronja, la casa del gegant. Us he de recordar que desde fa uns mesos a casa nostra hi ha 2 fadetes, una mama fada i un papa gegant...

Bé, de seguida va obrir la porta de l'armari amb la clau blava i em va convidar a donar-me un banyet i després m'ha portat fins al sofà des d'on em anar volant a visitar totes les cases a les que pot entrar.

Veureu que he posat l'etiqueta de Waldorf; ja se que no esta fet amb un material natural, però penso que te una mica el seu esperit ja que obre una porta a la imaginació... bé, millor dit, n'obre 6 :D

dimecres, 13 d’octubre del 2010

Xifres tallades

Fa uns dies que l'Àfrica torna a estar interesada en els nombres; bé, el cert es que mai ha deixat d'estar interessada, però ara torna a tenir ganes de manipular quantitats; m'ho va demostrar l'altre dia comtpant una i un altre vegada globus de matinada.

He fet un material Montessori que he trobat adient pel moment: les xifres tallades amb fitxes. Sì punxeu aqui podreu accedir a un pdf on he posat les diferents quantitats des de el 0 fins al 9 (amb dos ceros i dos uns per tal de fer el 10 també) i totes les rodones necessàries per fer les fitxes. El 9 l'he tallat al meu aire perquè em sembla liar a la nena amb dos números iguals però que son diferents i no he trobat cap tipus de lletra que fes la diferenciació.

Quan ja havia tallat tots els nombres i estava tallant la tercera fitxa m'he enrecordat que abans de l'estiu l'Àfrica es va entossudir en comprar una caixeta amb 70 fitxes de parxís de color rosa i he pensat que era el moment de fer-la servir. Segur que ella ja pensava en comptar-les ;).
Va fantàstica perquè així, tinc una capseta la mar de mona per desar el material.




Aquest cop ha fet el joc amb el papa, ja que, en quant ha vist la capseta, ha anat a ensenyar-li i li a dit: juguem papa, juguem!?

Els 3 primers números els ha fet ell sol i la resta ho han fet de forma conjunta. Crec que li ha agradat...

Es important posar-los així amb 2 columnes perquè (se suposa) que quan la nena estigui preparada s'adonarà de la diferència entre parells i imparells...

diumenge, 10 d’octubre del 2010

Pa de pessic de xocolata

Per l'aniversari de l'Àfrica vam fer un pa de pessic de xocolata que va tenir molt d'éxit. Avui em repetit la recepta. Us faig 5 céntims:

Ingredients:
- 200 grams d'ametlla molta
- 200 grams de sucre (jo li poso de canya)
- 200 grams de xocolata
- 200 grams de mantequilla
- 5 ous
- 80 grams de farina



Preparació:
Es separen les clares de les gemmes d'ous. Es barregen aquestes últimes amb el sucre. Mentrestant es calenta la xocolata al bany maria i quan esta desfeta s'afegeix la mantequilla tallada a dauets i es remou bé. S'afegeix la xocolata, l'ametlla i la farina a la barreja del sucre i es remou fins aconseguir una masa homogènia.
Per últim es munten les clares a punt de neu i s'afegeix a la masa obtinguda. Després al forn, jo ho poso a 150ºC i vaig mirant.

Us recomano que feu servir les mans per barrejar els ingredients, almenys al final de tot; ja se, sembla una marranada, però, es tant gustós...

El resultat:



Ho sento màgiques, però no crec que duri fins dijous...

dissabte, 9 d’octubre del 2010

"Fora d'hores"

Aquesta nit a l'Àfrica li ha donat per aplicar-se.

Les meves nenes se'n van a dormir tard, molts ja ho sabeu. Es difícil que alguna s'adormi abans de les 12. Avui, però, semblava que la Mara tenia soneta cap allà a les 11 i el papa li ha dit a l'Àfrica que jo aniria a dormir a la seva germana, que ell també marxaria dora al llit i que nosaltres dos ens quedariem una estoneta jugant al menjador. He de recordar que quan torni a fer plans en el meu nom l'he de tallar de seguida...

Al final la Mara s'ha dormit a les 12, com cada dia, però l'Àfrica s'havia fet a la idea d'estar una estoneta soletes i no he tingut valor per dir-li que no.

La seva idea de jugar al menjador era comptar globus



Els ha comptat ella, me'ls ha fet comptar a mi, un altre cop ella, els canviavem de lloc, un altre cop m'ha tocat a mi comptar-los i així una bona estoneta...
A mi, se m'ha acudit anar a buscar el cofre dels botons, a veure si li donava per classificar



Pot classificar per mida, per color, per forma, per número de forats o per totes les característiques a l'hora, però ella només ha separat els botons molt grans i els molt petits i no li ha interessat més el joc. Hem tornat a comptar globus...

Al cap d'una estoneta ha volgut agafar les ceres de pintar i s'ha posat davant del caballet. M'ha dit que li poses el seu nom, jo no l'he volgut escriure, prefereixo que faci dibuix lliure, però quan un infant té quelcom al cap...

M'ha preguntat quines lletres tenia el seu nom. He agafat el teclat i li he anat senyalant. El resultat es aquest:



Encara que no ho sembli, ha escrit Africa en color morat, MA de Mara en blau i SA de Sabrina en vermell, no ha continuat perquè trobava les següents lletres molt difícils... El seu nom però l'ha escrit senser, sense gairé ordre, això si, anava mirant les lletres i les anava posant on li venia bé. Es curiós com les ha escrit. La A la comença per la ratlla horitzontal, la F per les dos barres horitzontals també i la R pels dos pals d'abaix.

Bé, son les primeres lletres de la meva nena :)