Els teus fills no son els teus fills
son fills de la vida
desitjosa de si mateixa.
No venen de tú, sino a través teu
i, encara que estan amb tú,
no et pertanyen.
Pots donar-lis el teu amor
però no els teus pensaments,
doncs tenen els seus propis pensaments.
Pots abrigar els seus cosos,
però no les seves ànimes, perque ells
viuen a la casa del demà
que no pots visitar,
ni tan sols en somnis.
Pots esforçar-te en ser com ells
però no procuris fer-los semblants a tu.
Perquè la vida no s'endarrereix
ni s'atura en l'ahir.
Tú ets l'arc del qual els teus fills,
com fletxes vives, son llançats.
Deixa que la inclinació,
a la teva mà d'arquer,
sigui per la felicitat.
KHALIL GIBRAN
Precioso libro.. "El profeta"..a veces lo abro, cojo un capítulo y siempre me aporta algo..Gracias por rescatar este texto, Sabrina!
ResponEliminaGracias a ti Noelia! He encontrado este texto y no conocia el libro. Iré a por él.
ResponEliminaEs de Kalilh Gibran..trata de un profeta que habla sobre temas de la vida (el trabajo, el amor, la religión..)
ResponElimina