dijous, 4 de novembre del 2010

Al final, m'agradarà l'hivern...

No recordo si quan era petita m'agradava més una estació que un altra; si recordo que no m'agradaven les vacances. Jo no tenia germans, ni cosins, vivia en un barri on no es podia sortir a jugar al carrer (per la inseguretat) i em cuidava una persona a la que no li agradaven els nens; per tant, no anar a l'escola era per mi un suplici.

Quan vaig començar a ser més grandeta, cap a l'adolescència, em va començar a agradar l'estiu i això ha durat fins ara. M'agrada la calor, la tolero molt bé, m'agrada la llum, la platja i el carrer, de rebot també m'agrada la primavera: ja s'apropa l'estiu; una companya de feina ja m'ho va dir al mes d'abril de fa 5 o 6 anys: Sabrina, estàs renaixent, sempre se't nota quan comença el bon temps.

Avui, he estat tot el dia a casa amb les nenes, he continuat endreçant l'habitació de les joguines (si, encara dura, es que sortim molt nosaltres :D), he jugat amb les nenes, he fet pa i una ambientador natural (ja us faré una entradeta demà).

Hi ha hagut un moment que he pensat: que bé, ja arriva l'hivern i estarem més estones a casa fent cosetes...

Així estem, per si no m'havien canviat prous coses les nenes, ara, fins i tot, m'agradarà l'hivern :)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada