Classificacions i + amb les regletes

Els pares que decidim que els nostres fills s'eduquin d'una forma activa estem farts de llegir i escoltar que a través de la manipulació els nens aconsegueixen aquells coneixements que a nosaltres ens van ensenyar d'un altra manera. Ho llegim, ens ho creiem i n'estem convencuts, per això fem les coses com les fem (al menys jo). I, quan ets testimoni, no ja d'aquest resultat, sino d'aquest procés et quedes... ¿bocabadada?

M'explico:

Fa uns mesos vaig trovar aquestes regletes a bon preu i les vaig fer meves.



Sabia que era molt d'hora per fer res amb l'Àfrica així que les vaig deixar prop de les construccions, vaig pensar que potser faria torres, o carreteres, o ... ves a saber.

No els hi ha fet gairé cas, algún cop les ha agafat, les ha escampat totes per terra i ja està, jo ho he recollit quan ella ja dormia i les he tornat a desar al mateix lloc.

Avui les ha tornat a agafar. Les ha tornat a escampar i, aprofitant que la Mara dormia, m'ha demanat de jugar amb ella: jo m'he posat a les seves ordres.

M'ha demanat que separés totes les blanques (les regletes de 1) en una muntanyeta, crec que ha escollit primer aquestes perquè li feien nosa (n'hi ha prop de 300) i les ha posat al seu lloc; després m'ha demanat que li anès donant les taronges (de 10), després les blaves (de 9), les marrons (de 8) i així fins les verdes de 6; tot això sense comparar cap regleta amb l'altra. Home, les tenia totes a la vista i es veia quina era més llarga, però no la creia capaç de fer aquesta distinció i menys sense posar una al costat de l'altra (si no classifica els llistons vermells de Montessori!!).

Després de desar les verdes de 6 m'ha demanat les verdes de 3 (d'un color una mica més clar) i, quan he començat a agafar-les m'ha dit: "no, que me equivocat, vull que em donis aquestes (les grogues de 5)" i ha continuat fent la seva classificació.

Quan tenia les roses de 4 ha decidit que les col·locariem juntes; jo tenia 3 regletes a la mà i ella m'ha dit, "té, te'n dono 5" i quan me les ha donat m'ha demanat: "no, donam 2" i ens em quedat amb 6 cada una, que em anat posant a la capsa de forma intercalada, una ella i una jo.

Quan tenia un parell de regletes verdes de 3 a la mà, ha agafat (crec que de forma inconscient) 3 regletes blanques de 1 i les ha tingut a l'altra mà, altre cop sense comparar res, simplement manipulant, les unes i les altres, i les ha deixat.

I hem acabat de guardar totes les que quedaven.

Estic quasi segura que alguna d'aquestes fites ha estat pura coincidència (com separar en 2 grups iguals les regles de 4), però el fet que es donessin totes alhora m'han deixat al·lucinada i, perque no dir-ho, plenament tranquila i satisfeta :)

Els teus fills no son els teus fills

Els teus fills no son els teus fills
son fills de la vida
desitjosa de si mateixa.

No venen de tú, sino a través teu
i, encara que estan amb tú,
no et pertanyen.

Pots donar-lis el teu amor
però no els teus pensaments,
doncs tenen els seus propis pensaments.

Pots abrigar els seus cosos,
però no les seves ànimes, perque ells
viuen a la casa del demà
que no pots visitar,
ni tan sols en somnis.

Pots esforçar-te en ser com ells
però no procuris fer-los semblants a tu.
Perquè la vida no s'endarrereix
ni s'atura en l'ahir.

Tú ets l'arc del qual els teus fills,
com fletxes vives, son llançats.
Deixa que la inclinació,
a la teva mà d'arquer,
sigui per la felicitat.

KHALIL GIBRAN

Repte del mes

He decidit obrir una secció al blog: REPTE DEL MES

M'he proposat fer-me un repte cada mes, i de passada llarçar-lo a la blogosfera per si algú em vol seguir.

La idea es fer o deixar de fer alguna cosa per tal de fomentar bons costums o adonar-nos de l'ús/abús que fem de segons que. No cal dir que cadascú s'ho pot arreglar com millor li vingui i fer el repte a mitjes, per exemple.

Es molt probable que alguns d'aquests reptes ja formin part de la vostra vida quotidiana, doncs, si voleu, ens podeu explicar quan vau fer el canvi, perquè, quines millores heu trobat,...

A finals de cada mes obriré una entrada per tal que penjem els enllaços als nostres respectius reptes i proposaré un repte pel mes següent. Ara tinc unes quantes idees, però s'accepten les vostres per quan s'esgotin... :)

El repte per aquest mes de juny es: LA SETMANA SENSE COMPRAR

La minifauna de Can Gregori

He de començar confesant que nosaltres som urbanites totals, sobretot jo que me criat a Barcelona centre (i quan dic centre vull dir centre, centre -a mig camí entre la Rambla i l'Ajuntament) i estiuejava entre el Gòtic i la Barceloneta :S (no com el papa que es passava els 3 mesos al poble dels seus pares amb l'àvia). Resum: soc una novata total en temes naturals :(. Aventatge: aprenc moltes coses al mateix temps que l'Àfrica, inclus hi ha algunes que me les ensenya ella a mi :) Conclusió: tot té al seva part positiva :D

Tot aquest rotllo, per dir-vos que moltes de les coses que veureu-llegireu en aquesta entrada (i en d'altres) segur que es molt comú per la majoria de vosaltres, però son veritables descobriments per nosaltres...

En fi, aquest cap de setmana em tornat a pujar a Can Gregori i (com cada vegada que pujem) a donat per mooolt, ara només us parlaré de la minifauna...

Vam començar el cap de setmana amb una trovalla: la pell d'una serp, la vam posar en un "taper" i l'hem portat cap a casa per ensenyarse-la al iaio (com si no n'agués vist mai cap :D).




Diumenge al matí l'Àfrica es va fixar que les formigues transportaven molles del nostre esmorçar cap algún lloc desconegut; després de seguir-les va trovar un foradet del que entraven i sortien moltes formigues, entraven carregades i sortien sense càrrega; va diexar una magdalena sensera (si, una magdalena sensera, quin desperdici!) per veure que pasava i es va quedar al·lucinada quan al cap de pocs minuts es va omplir de formigues i van començar a transportar-la; li feia molta gràcia veure que quan hi havia trossos grossos, les formigues s'ajudaven; al cap de 3 hores vam arrivar a temps per veure com s'enduien l'última molla (només 3 hores, quina eficiència!! em van deixar sorpresa).




I dilluns vam anar de cacera (de cacera visual, ojo): feia dues nits que sentiem un munt de granotes i vam decidir anar a buscar-les, jo vaig pensar que prop de casa del vei que hi ha un rabeig de la riera que ara porta aigua en podriem trovar; quan vam veure al Josep Maria (el nostre veí) i li vam explicar la finalitat de la nostra excursió ens va dir que en tenia un munt a la piscina i, si, un munt, de granotes i de capgrossos; l'Arnau (el fill de 20 anys del Josep Maria) va agafar una per tal que l'Àfrica la toqués, però... no ha arrivat encara el moment (s'ha de notar que es de ciutat...)




També li va ensenyar un ou que els ha aparegut en un forat que tenen prop de la piscina, ens ha explicat que pensa que es d'un llangardaix groc i blau que ronda per la zona, de seguida vaig pensar en el visitant de la Meni... La veritat, espero no trovar-me encara a segons quins pobladors de la zona (ni el que perd ous ni el que perd la pell), perque em penso que encara no n'estic de preparada...

Dimarts mut: aprenent a escampar joguines

La meva primera guia d'arbres

Aquest es el llibre que el papa li va regalar a l'Àfrica per Sant Jordi.




Te una primera part amb coses que cal saber: primer un decàleg del tipus, al bosc no s'ha de llençar brosa, porta bones sabates, no et pots perdre, ves en silenci, hi ha perill d'incendi,... I després explica que es un arbre, quines son les seves parts, metabolisme, diferències entre fulles, troncs i escorces, arrels, flors, ...

Després hi ha les fitxes d'arbres, que de moment es la part que estan fent servir el Goio i l'Àfrica per descobrir quins arbres hi han per la finca.



De moment, sabem que a Can Gregori hi han alsines, pins, roures, sabines, llorers i algún faig (bé, també sabem, que hi ha una figuera encara que no surt al llibre...).

Hi ha una tercera part (molt curteta) amb curiositats: l'arbre més gruixut, el més ample, el mes alt i el més vell a Catalunya i al món (amb fotos).

I una darrera part on es poden escriure notes.

Crec que ens donarà per uns quaaants anys.

Treballant al camp

A Can Gregori tenim una caseta de fusta per les nenes (ja us l'ensenyaré en un altre entrada) i aquest cap de setmana em estat treballant fora...

Em fet un sorral i em remogut un tros de terra per tal de fer un hort de caps de setmana (patates, alls,...)

Aquí l'Àfrica en plena feina...






http://bajoeldientedeleon.blogspot.com/2010/05/conecta-los-ninos-con-la-naturaleza-5.html

Projecte conjunt: l'Hort

La Meni ens ha fet una proposta d'allò més interessant (com sempre), la paraula per aquesta quincena era HORT. En aquest cas pero, encara que no hagues fet la proposta, trovarieu una entrada semblant a aquesta tard o dora...

Vam comprar unes quantes llavors a Biocultura, de moment, i com que som molt novates ens em decantat per l'hort aromàtic: alfabrega, menta, camamilla, calendula, i julivert (ens van regalar un sobret d'ipomea, a veure que tal es).

Primer vaig preparar tot el material, la veritat, es que costa una miqueta que no comencin fins que no esta tot preparat, però trovo que es un bon exercici aixó de fer-los esperar a tenir-ho tot llest...



Hem decidit fer planter, i ho hem fet amb una caixa d'ous que, segons el sobret de les llavors, es biodegradable i ho podem posar així tal qual dins el test quan arrivi el moment (no sigui que matem la pobra planteta en traspantar-la ;)



Afeguim les llavors...



I humitejem una mica... Hem de pulveritzar un parell de cops a la setmana.



Bé, ja fa un parell de setmanetes que vam fer tot això i encara no es veu res de res... concedim-nos el benefici del dubte i confiem en que tard o dora sortirà alguna coseta (si no som capaces de fer creixer camamilla, apaga i vamonos!).

Per un altra banda, ens vam fer amb una stevia i, com que semblava que estava una mica "encongida" la vam trasplantar a una "casa" més gran...






L'Àfrica estava moooolt contenta amb tot el que va fer, més que contenta, se la veia orgullosa :)

Gràcies Meni!

Dimarts mut connectat amb la Natura

http://bajoeldientedeleon.blogspot.com/search/label/Conecta%20a%20los%20ni%C3%B1os%20con%20la%20naturaleza

El somni d'aquesta nit

Fa més de 15 anys que tinc un somni recurrent: condueixo.
Al principi conduia un cotxe i, des de que em vaig treure el carnet, condueixo una moto, vaig a llocs diferents i faig coses variades, però l'important del somni es el fet de conduir, es a dir, em llevo i dic "Aquesta nit he conduit en somnis".

Bé, doncs, aquesta nit hi ha hagut una variació força important. l'Àfrica anava al seien del conductor i jo just darrera d'ella, ella tenia accés als pedals i al volant i jo canviava les marxes, tenia un embrague d'emergència al costat esquerre del volant, però no necessitava fer-lo servir i també he pensat que, en cas de necessitat, podia frenar amb el fre de mà... Però l'Àfrica ho feia prou bé tota sola :)

Suposo que els afeccionats a interpretar els somnis tindrien moltes coses a dir...

Antifaç cec

Avui em fet un antifaç, bé, l'he fet jo, l'Àfrica només ha fet de model.

He tret el patró.




He posat unes grapes per enganxar-ho a sobre d'un tros de roba de feltre que em va sobrar de la disfressa d'arbre de l'any passat i m'he adonat que si vull fer això més vegades necessito unes agulles de cap...




Li he cosit un tros de goma i aquest es el resultat.




Ja se, no es cap maravella, però només he trigat 5 minuts a fer-lo, no se'n pot demanar més :)

Potser m'ha quedat una mica gran, oi?

Montessori - Waldorf

Fa gairebé un any, vaig a començar a fixar-me/informar-me sobre la pedagogia Montessori. Em va agradar bastant, sobretot les àrees de Vida pràctica i Sensorial. Perquè aquestes dues? Bé, a banda que, per edat, son les que interessen més a la meva filla, trovo que es molt important que el nen se senti independent, almenys dins casa seva, i també penso que, en la nostra societat, descuidem força els sentits.

Com que per aquell temps estava arreglant la que ara es casa meva per mudar-mi, no em va costar gens "dissenyar-la" per que hi visquessin nens. Així, l'Àfrica pot anar sola al WC, pentinar-se, rentar-se les mans, la cara i les dents, escollir la seva roba, agafar menjar, parar taula, veure aigua, netejar, estendre roba... tota sola, si ella vol, cosa que no vol dir que ho hagi de fer.

La part sensorial l'estava descuidant una mica més; per sort, aquest cap de setmana he fet el taller Montessori Sensorial, impartit per la parella Montessori Canela (us recomano que, si teniu l'oportunitat, feu algún taller amb ells) i ja el mateix diumenge per la nit li proposava olorar i sentir un munt de coses a l'Àfrica (i, de pas, també al Goio...).

Per un altra banda, fa cosa d'un mes he començat a interessar-me per la pedagogia Waldord (almenys en l'etapa infantil) i també la trovo força interessant. M'agrada molt el que proposa de posposar l'aprenentatge formal fins als 7 anys i que durant predomini el joc, la imaginació, la creativitat, ...

Crec que ambdues pedagogies poden ser molt "bones amigues" si no tenim pressa per pasar a l'àrea de matemàtiques o llenguatge de Montessori (tant temptador per altra banda...).

La fotografia que segueix representa força bé la simbiosi que vull aconseguir. Els materials que veieu son la Caixa de colors nº3 de Montessori i l'Arbre musical Waldorf.



En quan hem recollit aquesta flor, sol,... (l'Àfrica no li ha posat cap nom així que poseu-li el que més us agradi) ha decidit fer una caseta de colors, i ha començat pel "llit elàstic" :D

Dimarts mut

Recordant QUI es...

Doncs, això, de tant en quant necessitem que algú ens recordi QUI son els nostres fills. Jo feia un parell de dies que necessitava que algú em recordes que l'Àfrica ES una nena de quasi 4 anys. Suposo que a tots ens pasa, que en alguns moments se'ns oblida i esperem d'ells més del que són capaços de donar-nos, i es el que m'estava passant a mi.

Abans de nèixer la Mara, això mai m'havia passat, al poc de nèixer vaig tenir una crisi i la vaig superar ràpid, i aquesta setmana he tornat un altre cop. Semblava que l'Àfrica jugava la contra tot el dia, començant per l'hora de vestir-se: si la vull vestir jo, depresa perque la Mara esta desperta (i no se quan durarà), es vol vestir sola, si vull que es vesteixi sola perquè la Mara esta plorant perque vol dormir o ja la tinc dormida a sobre, vol que la vesteixi jo i quan me poso a vestir-la se'n va lluny per que "la pilli"...; si, ja ho se, es normal, esta jugant i es el que li toca, però... he recorregut a algún crit i alguna amenaça (si, ja se que sona fatal) del tipus, bé, tú fes el que vulguis jo marxo; i fins i tot, me entossudit en que fes alguna cosa i, encara no se ben be perquè...

Estic llegint "Usted es el primer profesor de su hijo" i fa referència al mètode Waldorf, ja faré una entrada exclusiva per aquest llibre perque m'està agradant moooolt (gràcies Sylvia); bé, doncs, just avui m'ha tocat el capítol de la disciplina, quan he vist el títol he pensat que no m'ajudarien gaire (clar, son alemans...). I, si, m'ha ajudat: m'ha recordat que la meva filla té 4 anys, que només pensa en el present i que viu en el seu món infantil, que si vull que faci alguna cosa, prediqui amb l'exemple, no demani res per sobre de les seves capacitats i em fiqui al seu mon... així de simple. No, si saber-ho ja ho sabia, però el que dic, necessitava que m'ho recordessin.

En fin, aquesta nit ens em banyat i després no volia vestir-se ni que jo la vestís, he començat a dir: tinc un vestit per una fada del bosc i no la trovo per enlloc, fada del bosc, fada del bosc, on ets? De seguida s'ha ficat a la pell de la fada i l'he vestit en un pispàs, després em conseguit que crides en veu baixa (no se com explicar-vos com es crida en veu baixa, confio en la vostra imaginació) al gegant del bosc (que era el papa) i, quan em anat a dormir, que no volia posar-se el pijama ni rentar-se les dents ha tornat l'esperit del bosc (que era jo) amb un vestit especial de punts per poder-se moure volant mentre dorm (el pijama) i que no funcionava si no tenia les dents netes... i, voilà, en 5 minuts tot llest; això si, no m'he lliurat de cantar-li una cançó nova mentre respatllava; li he cantat "Mama comprame unas botas, que las tengo rotas de tanto bailar" :S, que li farem, m'estic quedant sense repertori...

Les roses que canvien de color

En un dels post de Montessori del foro de Crianza Natural, es proposava aquest experiment i, aquests dies he trovat el moment de fer-ho.

Necessitem com a minim 3 flors blanques, jo he agafat roses, però poden ser clavells, per exemple; 2 pots/botelles/gerros per posar les flors (millor transparents) i 2 colorants alimentaris.




Posem un colorant a cada botella (en el meu cas), una rosa a cada una i un rosa amb la tija partida amb la meitat a cada botella... I a esperar



Així es com estaven després de 24 hores. Endevineu a quina botella estava cadascuna?



Doncs si...


I aquí la que tenia "un peu" a cada bassal...



Curiòs, eh?

Dimarts mut

Les normes de casa

L'Àfrica es una nena bastant pacífica i no es de les que pega ni insulta a ningú. Bé, no es pas del tot cert això, des de fa un parell de mesos i, de tant en tant, li dona per pegar al seu pare... De vegades ho fa perquè s'enfada i de vegades ho fa com un joc. L'altre dia li vaig dir que si volia jugar a pegar li podia demanar i, si ell també volia, doncs no hi havia cap problema, però si no, doncs no es pot pegar.

Aquesta nit a tornat a passar i, com que jo estava donant-li el pit a la Mara per tal que s'adormis i no "podia" xerrar, m'ha donat temps de pensar en algún sistema diferent.

El resultat ha estat el següent. Li he proposat de fer un escrit amb les normes de casa. Jo he posat les 2 primeres normes, bé, les he posat totes, però la tercera la he posat pensant en ella, de fet, quan l'ha sentit, ha dit: si, mama, aquesta m'agrada molt i la quarta, crec que me l'ha agrairàn els veïns. De moment les normes de casa nostra son aquestes:

1. Ningú pot pegar a ningú.
2. Ningú pot insultar a ningú.
3. Les coses s'han de demanar. No es poden pendre les cosetes de les mans.
4. Quan es de nit no es pot cridar ni fer soroll.

Hem decidit que a la Mara li permetem saltar-se les normes fins que les entengui i em posat una norma general pels incompliments:
Quan no es compleixi una norma, el que s'ha equivocat ha de fer el que li demani l'ofés.
Li he explicat que potser jo demano que m'abraci, que em demani disculpes o que em deixi sola una estona fins que se'm passi... Que això depèn de cada persona i de cada moment.

També estem d'acord en que es les anirem ampliant segons el que sigui important per cadascún de nosaltres.

Suposem que al Goio també li agradarà el sistema.

Espero que funcioni, Ja us explicaré.

Cartes GAMAR

Fa cosa de 3 o 4 mesos em vaig llegir el llibre "Viure les Matemàtiques de 3 a 6 anys" de la Maria Antonia Canals i us el recomano (no te desperdici); no us faig cap resum perque algú ja ho ha fet per mi (:D) i, a més, molt ben fet. Si punxeu aquí podreu llegir l'entrada de l'Àfrica d'Un desert a casa. També vaig veure aquests videos de la Universitat del País Vasc (només els dos primers).

Amb tot això, vaig fer alguns materials, entre ells aquestes cartes:



Si la cosa surt bé, aquí us les podreu descarregar en format PDF.

Bé, com podeu veure hi ha 27 cartes amb 3 variables diferents, es del tipus blocs lògics, però una de les variables es la quantitat (les altres dues son el color i la forma).

S'ha d'entregar el material a l'infant i se li ha de demanar que faci 3 grups, se suposa que la primera classificació la farà per color, després li demanes que facin 3 grups diferents i classificarà per forma i quan li demanis la 3ª classificació trigarà una mica més, però, clar, acabarà classificant per quantitat.

Al seu moment, li vaig presentar les cartes a l'Àfrica i li vaig dir que havia de fer 3 grups, la vaig desconcertar ¿com, mamà? li vaig dir que fes 3 muntanyetes i intentava fer muntanyetes posant les cartes de peus sense cap criteri... Fes-ho tu i ensenyam mamà. Vaig compendre que m'havia equivocat, no era el seu moment i li posen nerviosa els exàmens :S... Li vaig deixar les cartes per allà confiant en que en algún moment les agafaria i els hi donaria voltes ella sola.

:) El seu moment ha arrivat avui: les ha agafat, les ha portat a la cuina i (jo pensava que no faria gran cosa) les ha classificat per forma i ho ha fet per si mateixa, vull dir, no ha tingut cap necessitat d'ensenyar-m'ho, jo ho he vist, clar, perquè estava a l'aguait, però ella no m'ha dit res. No se si continuarà donant-lis voltes o es tornaràn a la prestatgeria durant uns quants messos, el que faci m'estarà bé :)