divendres, 11 de novembre del 2011

Una bossa especial

De vegades, quan tinc pensada alguna activitat per l'Àfrica i no l'acabo de preparar, em sento malament, com culpable.

Molts cops, l'Africa aconsegueix que marxi aquest sentiment de culpa; quan ella fa o proposa aquella activitat que a mi se'm va resistint i fa que la meva idea surti milorada :)

Una cosa semblant va passar amb això de la costura...

Feia temps que volia preparar-li la activitat de cosir... Ja tenia un bastidor i fils, encara em mancava aconseguir una agulla amb la punta roma i una roba en la que aquest agulla pogués cosir bé...

Doncs bé, l'altre dia, l'Àfrica em diu que vol una bosa per transportar una titella que tenim a casa, una bossa per portar-la al parc amb les amigues i que no s'enrotllin els fils...

Vaig agafar robes de feltre que tenia per casa, fils, agulles, tisores,... bé, tot el necessari, em va dir que la volia blava i amb forma de regal. Quan ho tenia tot enllestit i em disposava a fer la primera puntada, em va dir que no, que volia cosir ella :o

Vaig dubtar uns segons... I després vaig pensar... perque no?
Va cosir un costat senser, es pot millorar, es clar, però per ser la primera costura, esta força bé!

Jo vaig cosir l'altre costat, perquè ella ja estava cansada :). Després va decidir posar-li una tira per portar-lo penjat... i una decoració de color rosa, la cosa va quedar així



Fa un parell de dies, va voler canviar el velcro que jo havia posar com a tanca per un parell de botons... També els va cosir ella, tots 2.

Aqui el costat que va cosir ella d'una mnica més a prop,,,




I aquí la costurera, enfeinada amb la seva feina...

7 comentaris:

  1. Sabrina, qué bonito... Era su interés en ese momento, qué bien lo has aprovechado... El vídeo me ha encantado, como quiere empujar la aguja con el dedo y lo retira rápidamente. Gracias por compartirlo.

    ResponElimina
  2. ¿Qué edad tiene Àfrica? ¡Menuda maña que tiene!

    ResponElimina
  3. Que guapa li ha quedat! Felicitats per l'Àfrica i la mestra!

    ResponElimina
  4. Waauw, una bossa molt bonica!!!
    Jo realment crec que es tracta justament d'això: d'estar preparat per la improvisació.
    Es com un joc continu entre estar preparat o tenir les coses preparades per haver d'improvisar quan vingi el moment adecuat.
    Son els moments més macos de l'EeF trobo jo. I está clar que a vosaltres us ha sortit rodó!

    ResponElimina
  5. Sabrina,
    a mi també m'ha passat alguna vegada alló de possar-me a fer-li jo el que demana i dir-me "mama, ja ho faig jo" i deixar quietes les mans i dir-li "tot teu". I és realment apassionant veure com tot sols se n'ensurten! Felicitats l'hi ha quedta super bonica.

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies a totes!

    La veritat es que si, va ser molt satisfactori... per les dues.

    L'Africa va fer 5 anys a l'agost.

    Unaabraçada

    ResponElimina