El costurer

Feia temps que tenia pensat fer-li un costurer a l'Àfrica. N'havia vist algún a botigues, però em semblablen massa cars i complerts. Havia anat aconseguint cosetes, aixó si; un didal de la seva mida (que ja us confeso que ha estat molt i molt dificil), un bastidor,... però no sabia "on" fer-li i...  L'altre dia vaig treure el meu bagul de costura i em posar a cosir una cosa davant d'elles i, deseguida, va anar a buscar una caixeta-maletí metàl·lic que li va regalar un cosi per Nadal i em va demanar que li poses, uns fils petits, unes tisores i dues agulles; jo li vaig fer cas immediatament i vaig afegir el famós didal.

Quan ja ho tenia preparat, em va dir que volia cosir alguna cosa, vaig treure el bastidor, li vaig posar un tros de roba i voilà

Li he deixat tot a mà i, de tant en tant, ho agafa i es posa a cosir una estoneta, després ho desa tot a lloc. Una vegada més m'ha demostrat que quan arriva el seu moment per fer quelcom troben la manera millor que nosaltres; l'important es que, d'una manera o un altre, estiguem preparats per atendre les seves demandes.