No soc amiga dels resums però,
aquest cop, m’ha donat per aquí...
I ja hem pogut gaudir de 4 sessions
de música improvisada en viu, amb acordions, violoncel, gralla, banjo i, per
descomptat, guitarres (segur me’n deixo algun), un luxe, vamos! També una
paellada popular, un parell de d’estones (a la inauguració i a la paellada) amb
trucs de magia de principiants i
informals i una tarda de jocs de taula, i això només en dues setmanes! :)
Amb els jocs de taula,
l’Africa segueix amb el cluedo i el monopoli, a la Mara li ha agradat molt un
que vam adquirir a la tenda gratis de la trobada de la coordi i que ens
inventem les regles perquè no en tenim les instruccions. Es un joc de normes vials,
sortim de l’escola i, de camí a casa, hem d’anar a comprar quelcom que ens ha
encomanat la mare (pel mig ens trobem stops i semàfors i em d’esperar que un
dau de dos colors ens surti verd ; suposo que guanya qui recull més
mercaderies, però nosaltres, com cadascuna té preferències d’allò que vol
comprar, ens repartim la llista de compra i quedem a casa; sovint arribem a
l’hora, la veritat es que no se com ens ho fem!
També els ha donat per ballar; per sant Jordi l’Africa es va comprar aquest llibre de música tradicional catalana,
Hi ha moments de tot, podeu
comptar, i l’altre dia, quan estaven avorrides i demanaven vídeos se’m va
ocórrer posar-les l’Asterix, s’han vist Asteix i Cleopatra i
Les 12 proves ,
aixi que ja circulen per casa històries de gals, egipcis i romans. Elles, per la seva banda, han trobat el
Dinotren, que els explica un
munt de coses i els hi encanta, desprès parlem d’hipòtesis, de carnívors, herbívors
i omnívors, de si el peix també es carn, m’expliquen que vol dir planejar (i
els sorprèn, tot i que ja ho sabien, que la mateixa paraula també vol dir fer
plans) i la Mara es munta un zoo-granja especial en que els animals van i venen
on volen i on l’elefant, que es fort i amic del tigre i el guepard, es posa
davant a la cua fent barrera per tal que aquests no es mengin la zebra i
l’ovella, que també son amigues seves i no vol pas que els altres amics els
facin cap mal...
La Mara, en acabar, em va
dir que era la historia que més li havia agradat últimament.
Amb els clics, evidentment, segueixen. I, de tant en tant, li donen una ullada als còmics.
A l’Africa abans d’ahir li va
donar per cuinar; es va trobar l’alfàbrega que tinc a la terrassa recent regada
i se li va acudir fer pesto, quan va acabar va decidir que feia espaguetis i li
va donar un toc especial afegint cireres al plat. La Mara, quan va acabar, va
dir que estava orgullosa de la germana que tenia, perquè havia fet el dinar i
li havia sortit molt i molt bo.
Veig la Mara filosofant
sobre la mort, vol saber que passarà quan es mori i que vol seguir vivint desprès
de la mort, li ve sovint; podeu comptar que li dic que d’històries se n’han
inventat moltes la gent, però que jo no li puc dir si alguna n’és certa o no.
Segur me’n deixo un munt de
les coses que ens passen...